Xarxa Red Natura 2000
Què és la xarxa Natura 2000?
La legislació de la Unió Europea per a la conservació de la naturalesa es basa principalment en dues Directives (lleis europees): la Directiva Aus (aprovada en 1979) i la Directiva Hàbitats (de 1992).
La xarxa Natura 2000 integra dos tipus d'àrees protegides:
-Llocs d'Importància Comunitària (LIC) –que posteriorment es designen com Zones Especials de Conservació (ZEC) - regits per la Directiva Hàbitats i que protegeixen els hàbitats comunitaris més significatius, així com les espècies de flora i fauna (excepte aus) més amenaçades a nivell europeu.
- Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), que són designades per mandat de la Directiva Aus per a les espècies més vulnerables que viuen a Europa i aquelles que ens visiten regularment en els seus viatges migratoris.
El seu objectiu és garantir la conservació de la biodiversitat a nivell europeu, mitjançant la protecció dels tipus d'hàbitat i espècies de fauna i flora més significatius, contribuint a aturar la pèrdua de biodiversitat ocasionada per l'impacte advers de les activitats humanes. És el principal instrument per a la conservació de la naturalesa en la Unió Europea. Per a això, la xarxa Natura 2000 no només protegeix els elements naturals més rellevants, sinó que propugna una gestió del medi considerant aquells usos humans que, en moltes ocasions, han permès la presència d'aquests valors biològics.
La xarxa Natura 2000 a Balears
A Balears la xarxa Natura 2000 ocupa una mica més de 220.000 hectàrees, tant terrestres com marines. S'han designat 127 LIC (200.000 hectàrees) i 55 ZEPA (138.000 hectàrees). Molts d'aquests llocs són alhora LIC i ZEPA i en total suposen el 20% de la superfície terrestre de Balears.
Mallorca té protegit una mica més del 15% de la seva àrea terrestre per la xarxa Natura 2000. S'han designat 42 LIC, que ocupen més de 125.000 hectàrees tant terrestres com marines, a les quals cal sumar un conjunt de basses temporals i 30 coves designades com a LIC sense superfície. Els LIC a Mallorca protegeixen 50 tipus d'hàbitats, 12 d'ells prioritaris a nivell europeu, com praderies de posidònia, aiguamolls costaners, comunitats de saladines costaneres (Limonietalia), dunes litorals, alzinars o basses temporals. També s'han designat LIC per a espècies de fauna, destacant els endèmics ferreret i sargantana balear, així com les tortugues -tant marines (tortuga marina), terrestres (la mediterrània i la mora) com aquàtiques (tortuga d’aigua)-, els cetacis i les ratapinyades presents a la illa, i el coleòpter banyarriquer. Igualment, algunes espècies de flora rellevants a nivell europeu són protegides per la xarxa de LIC a Mallorca, n’hi ha d’endèmiques de la illa com Naufraga balearica, Ranunculus weyleri, el clavell (Dianthus rupicola bocchoriana) i la violeta (Viola jaubertiana) o endèmiques de Balears com la paònia (Paeonia cambessedesii) i Helianthemum caput-felis, o unes altres no endèmiques com la Marsilea strigosa.
El nombre total de ZEPA a Mallorca és de 31, la gran majoria solapades amb LIC. Han estat designades per més de 70 espècies d'aus. Destaquen els rapinyaires, com el voltor negre, el falcó marí, l'àguila peixatera, el falcó pelegrí o el milà; però també aus aquàtiques entre les quals figuren agrons (esplugabous, agró blanc, agró blau, agró roig, orval, bitó, toret, suís), passeriformes de canyet (boscarla mostatxuda), avisador, bec d’alena, fotja banyuda, flamenc i limícoles (batllaire, corriol variant, picaplatges camanegre). També es protegeix la important comunitat d'aus marines, amb gavina corsa, virot petit, virot gros, corb marí i noneta; i altres passeriformes com l'endèmica busqueret coallarg i la terrola.
Altres espais protegits
Mallorca té nou espais naturals protegits com a Parc Natural (s’Albufera de Mallorca, Sa Dragonera, Mondragó, península de Llevant), Paratge Natural (Serra de Tramuntana), Parc Nacional (Arxipèlag de Cabrera), Reserva Natural (Cap Farrutx i Cap des Freu), Reserva Natural Especial (s’Albufereta de Pollença) i dos Monuments Naturals (Ses Fonts Ufanes i el Torrent de Pareis). Gràcies a aquestes figures de protecció i gestió de l'hàbitat, Mallorca té protegides i gestionades gairebé 70.000 hectàrees terrestres (19% de la seva superfície) i 10.000 marines.