Geografia i clima
Geografia
Mallorca és la major de les Balears, arxipèlag situat a la Mediterrània occidental, enfront de les costes llevantines de la península Ibèrica. Es va originar durant el plegament alpí, en el Terciari (fa més de 20 milions d'anys). Mallorca, juntament amb Eivissa i Formentera, és la continuació de la serralada penibètica de la península Ibèrica.
L’illa de Mallorca té una superfície d'uns 3.400 km2. Es distingeixen dues àrees principals: la muntanya (1/5 part de la superfície) i el pla. Hi ha dues cadenes de muntanyes:
- La Serra de Tramuntana, que s'estén de nord a oest al llarg de 80 km, té el cim més alt de les Balears, el Puig Major (1.445 m.), així com una dotzena més que superen els 1.000 m. d'altura. Les seves muntanyes són morfològicament semblants, amb penya-segats inaccessibles en la vessant nord, mentre que són fàcils d'ascendir per la cara sud.
- La Serra de Llevant es troba al llarg de l'extrem est de l’illa, és més curta i molt més baixa que la de Tramuntana; evoluciona des del norest, amb Sa Talaia Vella (562 m.), cap a Felanitx, al sud-est (Puig de Sant Salvador, 510 m.), perllongant-se cap al sud, fins a l'arxipèlag de Cabrera.
El clima
Mallorca és una illa de clima típicament mediterrani. En els períodes glacials que s'han succeït en l'hemisferi nord durant el Quaternari, que van donar pas a l'actual clima de caràcter mediterrani, Mallorca, per la seva condició d'illa, va mantenir un règim de temperatures comparativament suau. Això va motivar que es donessin espècies adaptades a estius secs i llargs i períodes de pluges torrencials, el que tot plegat ha determinat els ecosistemes presents avui.
El clima actual es caracteritza per hiverns suaus i estius calorosos i secs, amb molta variabilitat en el règim de pluges, més abundants en les muntanyes (on poden superar els 1.500 mm) i escasses en el sud (per sota dels 350 mm). La temperatura mitjana anual de les zones litorals és d'uns 16,5 ºC, mentre que a l'hivern és superior als 10 ºC. A l'estiu, l'escalfament de l'aire en la zona central de l’illa genera corrents d'aire més fresc i humit provinent de la mar, denominat ‘embat’. Aquesta brisa marina entra a terra a partir del migdia en les zones no protegides per les altures de la serra de Tramuntana. D'altra banda, existeixen altres vents predominants que, sovint, duen aigua de mar en forma maresia i que condicionen el paisatge, amb mates arbustives petites, arrodonides i tombades.
Són comuns els fronts polars, que descarreguen pluges i porten aire siberià. Mallorca també es veu influenciada per l’anticicló de les Açores, que determina l'estiu càlid. A la tardor es donen episodis de gota freda, per l'arribada de masses d'aire fred en altura combinades amb les altes temperatures del mar, escalfat durant l'estiu.