Geologia
Les roques de Mallorca són, per sobre dels 1.000 m., de naturalesa calcària, i en altituds inferiors una part important són de caràcter dolomític. Ambdues roques, d'origen sedimentari, són poroses. La pedra calcària, a més, es dissol per l'acció de la pluja i dels torrents. Per això, una de les característiques del paisatge de la serra mallorquina és la presència de zones de relleu càrstic, amb elements en forma d'agulla, causades per l'erosió, i per les quals és molt difícil caminar.
Si en les serres predominen els materials del Juràsic inferior i del Triàsic, en el pla ho fan els del Miocè i, sobretot, del Quaternari. Destaquen les argiles vermelles amb còdols de la serra, les arenes consolidades (anomenades ‘marès’ i utilitzades en la construcció), els llims en les depressions de les conques i les arenes més o menys mòbils (com les dunes).
Hidrologia
No hi ha rius a Mallorca, però sí molts torrents que travessen la illa en diferents direccions. Duen aigua només durant la temporada de pluges, de tardor a primavera; i es donen ocasionals riuades, causades per episodis de pluges torrencials, que poden ser molt violentes sobretot a la tardor. Les deus i fonts són molt escassos en la illa, ja que la naturalesa calcària de gran part d'ella, sense capes argiloses impermeables, fa que l'aigua es filtri subterràniament i arribi a la mar sense sortir a l'exterior.
En les darreres dècades, l’intensificació d'alguns usos (agricultura, turisme) ha causat la sobreexplotació dels ja limitats aqüífers i cursos d'aigua, sobretot en el pla. Això ha ocasionat un impacte evident entre els hàbitats lligats a aquest recurs, com les zones humides, prats i aiguamolls costaners, basses temporals, etc.
Hi ha nou conques hidrogràfiques a Mallorca, essent les d’Alcúdia, Campos i Palma les majors. Aquestes formen en les seves desembocadures zones de prat millor o pitjor conservades: el Salobrar de Campos, l'Albufera d’Alcúdia (alimentada pel major curs d'aigua de Mallorca, el torrent de Muro o de San Miguel) i el Prat de Sant Jordi (reduït de 1.500 a 5 hectàrees en el darrer segle).
En la dècada dels 70, es van construir dos embassaments en la Serra de Tramuntana, per a abastir a la població amb aigua potable: l'embassament de Cúber i el del Gorg Blau.