Flora
Les illes Balears és un dels arxipèlags més ric en espècies de flora de la Mediterrània Occidental, i té un grau d’endemicitat estimat d’un 7% de la seva flora vascular (és a dir, 150 tàxons d’un total d’uns 2.000). Les Gimnèsiques (Mallorca i Menorca) comparteixen afinitats florístiques, i fins a 16 espècies i subespècies endèmiques, amb Còrsega i Sardenya, amb les quals formen la regió Tirrènica. A més, tenen un elevat grau de similitud amb la flora de la costa del Llevant ibèric.
Les plantes denominades inferiors (hepàtiques, molses i falgueres) tenen a Balears una baixa diversitat, a causa principalment de les desfavorables condicions ambientals per a elles. S'han inventariat unes 350 espècies de molses i hepàtiques, sobretot a la Serra de Tramuntana, cap d'elles endèmica. D'entre les 50 falgueres, hi ha una espècie i dues subespècies endèmiques de Mallorca i algunes altres són endemismes tirrènics o compartits amb el Llevant ibèric. A més, hi ha uns 500 líquens diferents a Balears.
Però és la flora vascular la que millor representa a la botànica balear, amb més de 2.000 espècies. Els elements mediterranis són predominants en la vegetació balear, amb uns 150 tàxons endèmics, que són els que donen el major grau de singularitat a la flora de l'arxipèlag. Aquests endemismes es concentren sobretot en la Serra de Tramuntana i en les zones litorals. Aquesta diversitat florística es veu augmentada amb la presència d’altres espècies relictes d’èpoques més fredes, que han quedat relegades als cims més elevats; també altres espècies d'origen oriental i algunes rareses pròpies del Sudest ibèric i del nord d'Àfrica completen el catàleg de la flora balear.
Les particularitats més originals es troben en les comunitats botàniques adaptades a les zones amb més vent, com els colls de la Serra de Tramuntana, on es troben petits arbustos amb forma de coixinets, espinosos, (localment anomenats ‘coixinets de monja’) que han adoptat formes arrodonides i compactes per a evitar una elevada pèrdua d'aigua per transpiració i, gràcies a les seves espines, protegir-se dels herbívors. Aquests herbívors, originalment l'extinta cabra endèmica (Myotragus balearicus) i, posteriorment, cabres i ovelles, han acorralat a molts endemismes a les zones més inaccessibles dels penya-segats de la Serra de Tramuntana. Una altra de les característiques de la flora balear és la gran diversitat de saladines (espècies del gènere Limonium), per als quals Balears és un actiu centre d'evolució, amb més de 40 espècies endèmiques.